dilluns, 13 de juliol del 2009

Del Cinca i del Segre

Les meves famílies han baixat d'alta muntanya. Ja ningú ho recorda. Fa segles que tots hem estat establerts a la plana i paguem contribucions a grans ciutats. Però els avantpassats en portaven els senyals d’haver fet la llarga travessa de les valls altes, aquells senyals que queden a la cara, a les mans i a tota la figura, quan hom ha viscut entre cel i pedres, i ha lluitat contra el llamp al costat de la gent dura. Els camins de l’aigua gasten. Rodolar, tomballant avall, marca. I les persones, abans de trobar cap equilibri que els permeti assentar-se en un lloc pla, s’han hagut de transmutar en còdols. Tot es un procés de molts anys, de quan, sembla, el temps anava molt més poc a poc. Seguir-los la pista ara, costa, perquè gairebé ningú no ho va deixar explicat enlloc. Les cartes, les inscripcions, les imatges, son cosa de fa quatre dies. D’abans, què en queda?. Qualsevol rastre que es trobi serà el descobriment d’una nova presència extraordinària que mereixerà celebració. Intentem–ho.



L’aigua, davallant, escampa els llinatges, i les famílies tracten d’assentar-se als replans on el riu perd força, i a cada replà s’hi pot trobar el sediment d’un grapat d’anys d’història, allà on la pròpia història no s’ha encarregat de remoure’l i destruir-lo.

Simètricament, a ambdós costats de la ratlla que ara separa l’Aragó i Catalunya, discorren els dos rius que han arrossegat, donant-los vida, a la gent de les meves famílies. A l’Oest, dins d’Aragó, el Cinca, baixant des de la Vall de la Pineta, a Bielsa, fins Monzón, l’antic Montsó. Entre aquestes dues poblacions la gent de la meva branca materna varen assentar-s’hi molt d’anys, fins que el començament del segle XX va donar la veu de la dispersió, ja fora de la mare del riu. A l’altre banda, a l’Est, dintre Catalunya, el Segre. Els primers cognoms de la branca del meu pare, es troben assentats ja a les terres planes del Segrià, pels volts d’Alcoletge i a la vista de la Seu de Lleida, però d’altres cognoms tenen l’origen aigües amunt.